COM I QUÈ MENJAVEN ELS ROMANS

Els àpats dels romans al llarg de la jornada

-L’esmorzar (ientaculum) es prenia a primera hora del matí , i consistia habitualment en pa, formatge, ous, hortalisses, olives (olivae) i vi pur (merum) o amb mel (mulsum).

Els nens podien menjar també galetes i dolços

-Cap al migdia tenia lloc el segon menjar ràpid, el “prandium”, que sovint es prenia de peu, a base d’aliments similars, preparats en fred o guisats.

-El tercer menjar era el sopar, que començava en caure la tarda i podia prolongar-se durant diverses hores (en alguns casos fins i tot durant tota la nit i fins al matí següent). Es solia reunir la família i també els amics, era entre els romans un dels grans moments de la jornada, i representava no només el moment d’alimentar (com l’esmorzar i el “prandium”), sinó també una important ocasió convencional i de plaer. En el sopar es distingien tres parts: “Gustus o gustatio” que consistia en prendre uns entremesos: ous, olives, enciam, xicoira, alls, ostres, bolets o peix en salmorra. Bevien “mulsum” (vi amb mel). El Sopar pròpiament solien ser plats de verdures, cereals, ous, llegums, carns i peixos, “Secundae mensae” (postres): habitualment amb dolços i fruita

• On i com i amb qui mengen els romans.

  
  
  Quan un solia anar a dinar a casa d’algú, portava el seu propi esclau, per a serveis com: portar-li tovalloles, aigua …. Tenien una postura per menjar estranya: estirats sobre el costat esquerre,deixant lliure la ma dreta per menjar. El menjador es deia triclinium, perquè eren tres llits amb el capçal davant d’una tauleta quadrada. El llit que no tenia un altre davant (lectus medius) era el principal; el seguia en importància el que estava a la seva esquerra (lectus Summus). Però amb el temps la tauleta es va fer rodona i els tres llits es van fer un únic llit en forma de mitja lluna. Aquesta tauleta es deia repositorium. Les dones solien menjar amb els seus marits. I els esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de festa.
  
  
  

  Quants forns hi havia a Roma?

  
  
  Els romans vivien, treballaven i menjaven als carrers. Els enormes edificis, de 4 i 5 plantes, tenien a la part baixa comerços. Ja a l’antiga Roma es servia en parades de carrer pans plans amb olives. A l’imperi Romà el pa era menjar només de certes classes socials. L’any 30 aC. Roma comptava amb 300 forns dirigits per qualificats forners grecs. La professió s’heretava de pares a fills. A mesura que passaven els anys el pa anava cobrant cada vegada major jerarquia en la dieta diària dels romans.
  
  
  
  
  

  La cistella granada de pa.

  El poble romà reaccionava obedientment quan se’ls oferia circ i se’ls donava una “sportula” o cistella granada de pa, oli i carn de porc per passar l’estona al “Coloseum”. El pa blanc era més valorat per les classes altes, per la qual cosa el pa moreno era el que menjaven pobres i esclaus, i així l’hi deia pa “plebeus”. En l’Antiga Roma, ‘placenta’  eren els termes utilitzats per descriure la pizza preparada amb aigua i ordi, el cereal més utilitzat en l’època.

  

  Els productes bàsics que usen els romans.

  A Roma, igual que en els nostres dies, hi havia una sèrie de productes bàsics, com el pa, el vi, la mel, i altres, com el “Garum” o la sal, fonamentals en l’elaboració de plats i menjars de l’art culinari. D’una manera general podríem dir que el pa era un aliment de rics. El poble romà prenia el “puls” o “pulmentum”, espècie de pasta composta essencialment d’aigua i farina, molt semblant a les nostres farinetes. Si es diluïa amb molta aigua era uns excel·lent plats.
  
  
  
  

  QUÈ REEMPLAÇAVA  EL SUCRE?

  
  
• La mel reemplaçava al sucre, en aquell temps desconeguda. La preferida va ser la mel verge de farigola sense fumar. L’alimentació romana exigia un gran consum de sal. Era gris, no refinada, molt important en les conserves de carn, olives (de les que es feia un gran consum) i per impedir que l’oli es espessir.
  
  
  
  
  
  

  L’ÚS DE LES SALSES ÉS UN TRET CARACTERÍSTIC DE LA CUINA ROMANA?

  
  
Un tret característic de la cuina romana és el gran ús de les salses i que condimentava amb espècies, determinat per la pràctica constant de bullir qualsevol aliment abans de rostir-lo, fregir-lo o coure. L’anomenat Garum o liquamen, líquid que s’obtenia premsant en barrils carn de diversos peixos blaus: salmons, anguiles, sardines, sardes, sorells, etc., Amb la sal. A això s’afegien, herbes oloroses: anís, fonoll, ruda, menta, alfàbrega, farigola, etc.



Eines romanes utilitzades per menjar.



• les culleres estan molt utilitzades tenia diversos funcions.
• Els esclaus tallaven el menjar en petits talls amb ganivet.
• no hi ha us de forquilla.
• solament dits exemple “els àrabs  fins avui en dia mengen amb els dits.

El Garum!!!!!



El Garum es continua fent servir moltíssim avui en el menjar vietnamita i es pot adquirir embotellat en qualsevol botiga de productes alimentaris orientals. En Roma es feia servir per condimentar i amanir qualsevol menjar, per enriquir el seu sabor. Per a la preparació de salses es barrejava amb vinagre, o vins dolços i mel.




Preguntes que ens fem nosaltres pensen com viuen la dieta diària.



Utilitzaven espècies i herbes aromàtiques?
Utilitzaven moltíssimes (era una cuina molt condimentada). Les més utilitzades eren el pebre i el comí. Fins i tot les espècies formaven part de la riquesa dels individus (juntament amb les joies i perfums)
Tenien sal, els romans?
Doncs sí, però s’utilitzava per a la conserva d’aliments i no tan en les receptes de cuina (per això hi havia el garum)

El gran famós de receptes.

Aquestes són unes receptes de apicio:




http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com.es/2010/10/emulando-apicio.html

http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com.es/2007/01/recetario-cocina-romana-antigua-i.html

• “Apicius”,De re coquinaria (apicio va viure en temps de l’emperador tiberi. El seu llibre de re coquinaria bé es pot considerar un recull de receptes de cuina romana).

• Els productes romans no eren gaire diferents dels que utilitzem ara, ja que també eren mediterranis.La gran diferència està en la manera de cuinar-los,de barrejar-los i, sobretot,d’amanir-los. Els agrava barrejar sabors forts amb sabors dolços,i per això en un mateix plat podien incloure vinagre,menta,mel i fruites.

• També feien l’us d’algunes salses de peix, preparades amb molta cura, la més important i més coneguda era el garum.